domingo, 25 de marzo de 2012
martes, 3 de enero de 2012
CILINDRE
Calcula l'àrea total i el volum d'un cilindre de 10cm de diàmetre i 12cm d'altura.
El volum d'un cilindre es calcula amb el seguent calcul:
V= π·R2·h
V=π·52·12= 942.48cm3
L'area d'un cilindre es calcula amb el seguent calcul:
A=A(BASE)+A(LATERAL)
A(BASE)=2·π·R2
A(LATERAL)=2·π·r·h
A(BASE)=2·π·52=157.07cm2
A(LATERAL)=2·π·5·12=376.99cm2
A(TOTAL)=157.07+376.99=534.06cm2
El volum d'un cilindre es calcula amb el seguent calcul:
V= π·R2·h
V=π·52·12= 942.48cm3
L'area d'un cilindre es calcula amb el seguent calcul:
A=A(BASE)+A(LATERAL)
A(BASE)=2·π·R2
A(LATERAL)=2·π·r·h
A(BASE)=2·π·52=157.07cm2
A(LATERAL)=2·π·5·12=376.99cm2
A(TOTAL)=157.07+376.99=534.06cm2
domingo, 18 de diciembre de 2011
FIBONACCI
Leonardo Fibonacci
Observant que l'aritmètica àrab, que havia aprés amb el seu pare, era un sistema més simple i eficient que la numeració romana, Fibonacci va viatjar per tot el Mediterrani per estudiar i aprendre dels millors matemàtics àrabs del seu temps. Va tornar a Pisa dels seus viatges cap el 1200. L'any 1202, a l'edat de 32 anys, va publicar el Liber Abaci (Llibre de l'Àbac o Llibre de Càlcul), amb el que es va introduir la numeració hindo-aràbiga a Europa. Al Liber Abaci Leonardo mostra per primer cop, amb exemples per a cada cas, la superiorioritat de la numeració aràbiga sobre el sistema romà preexistent. Si bé aquest no era el primer llibre escrit a Itàlia que tractes sobre la numeració aràbiga, cap altre previament havia de forma tant extensa i amb un contingut tant raonat.Leonardo es va fer amic i convidat de l'emperador Frederic, a qui li interessaven les matemàtiques i la ciència.
SUCCESIÓ DE FIBONACCI
Fibonacci Considera el creixement d'una població de conills idealitzada (biològicament irreal), suposant que:
Sia la població al mes n F(n). En aquest moment, només els conills que eren vius al mes n − 2 són fèrtils i es reprodueixen, així s'afegeixen F(n − 2) parells de conills a la població actual de F(n − 1). Per tant el total és F(n) = F(n − 1) + F(n − 2).És a dir, en la successió de nombres de Fibonacci, cada nnombre és la suma dels dos nombres anteriors, començant amb 0 i 1. Així comença la successió:
0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, 610 etc.
El els nombrés més alts de la successió, si es prenen dos nombres consecutius d'aquesta i es divideixen, dóna un resultat molt proper a la raó àuria (aproximadament 1: 1,618 i 0,618: 1), de fet la raó àuria n'és la tendència d'aquesta operació.
Observant que l'aritmètica àrab, que havia aprés amb el seu pare, era un sistema més simple i eficient que la numeració romana, Fibonacci va viatjar per tot el Mediterrani per estudiar i aprendre dels millors matemàtics àrabs del seu temps. Va tornar a Pisa dels seus viatges cap el 1200. L'any 1202, a l'edat de 32 anys, va publicar el Liber Abaci (Llibre de l'Àbac o Llibre de Càlcul), amb el que es va introduir la numeració hindo-aràbiga a Europa. Al Liber Abaci Leonardo mostra per primer cop, amb exemples per a cada cas, la superiorioritat de la numeració aràbiga sobre el sistema romà preexistent. Si bé aquest no era el primer llibre escrit a Itàlia que tractes sobre la numeració aràbiga, cap altre previament havia de forma tant extensa i amb un contingut tant raonat.Leonardo es va fer amic i convidat de l'emperador Frederic, a qui li interessaven les matemàtiques i la ciència.
SUCCESIÓ DE FIBONACCI
Fibonacci Considera el creixement d'una població de conills idealitzada (biològicament irreal), suposant que:
- En el mes "zero", hi ha un parell de conills (parells addicionals de conills = 0).
- Durant el primer mes, el primer parell cria un altre parell (parells addicionals de conills = 1).
- Tant, Durant el segon mes, cada parell de conills te un altre parell, però el primer parell mor (parells addicionals de conills = 1).
- En el tercer mes, el segon parell i el nou (dos parells) tenen un total de tres parells nous, i el segon parell més vell mor (parells addicionals de conills = 2).
Sia la població al mes n F(n). En aquest moment, només els conills que eren vius al mes n − 2 són fèrtils i es reprodueixen, així s'afegeixen F(n − 2) parells de conills a la població actual de F(n − 1). Per tant el total és F(n) = F(n − 1) + F(n − 2).És a dir, en la successió de nombres de Fibonacci, cada nnombre és la suma dels dos nombres anteriors, començant amb 0 i 1. Així comença la successió:
0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, 610 etc.
El els nombrés més alts de la successió, si es prenen dos nombres consecutius d'aquesta i es divideixen, dóna un resultat molt proper a la raó àuria (aproximadament 1: 1,618 i 0,618: 1), de fet la raó àuria n'és la tendència d'aquesta operació.
domingo, 4 de diciembre de 2011
EL DILUVI
Segons l'antic testament,durant el diluvi universal plogué quaranta dies i quaranta nitsi tota la superficie de la terra va quedar coberta d'aigua.
La Terra te 510.065.284.702km2
El 70% de superficie és aigua,per tant:
70x510.065.284.702/100=357045699291,4
100x357045699291,4=3570929140
35704569929140/100=357045699291,4
la Terra te 357045699291,4km2 de terra
- Ca tindre en conte que per a que la terra es quedara totalment inundada caldria que superarar els 8000m d'altitud (o més) ya que la muntaña més alta es l'everest.
si ploguera uns 300 l/m4 caldrien 10 mesos per aplegar a uns 6000m d'altura y si no parara mai.
si esta plovende tal manera els nuvol de aquesta ''plutja constant" taparien el cel, pertan baixarien les temperatures i si calen mes de 10 mesos per a que poquera inundarla s'ancera l'aigua acausa de les temperatures baixes es convertiria en gel.
Es IMPOSIBLE EN 40 DIES INUNDAR LA TERRA PER COMPLET
La Terra te 510.065.284.702km2
El 70% de superficie és aigua,per tant:
70x510.065.284.702/100=357045699291,4
100x357045699291,4=3570929140
35704569929140/100=357045699291,4
la Terra te 357045699291,4km2 de terra
- Ca tindre en conte que per a que la terra es quedara totalment inundada caldria que superarar els 8000m d'altitud (o més) ya que la muntaña més alta es l'everest.
si ploguera uns 300 l/m4 caldrien 10 mesos per aplegar a uns 6000m d'altura y si no parara mai.
si esta plovende tal manera els nuvol de aquesta ''plutja constant" taparien el cel, pertan baixarien les temperatures i si calen mes de 10 mesos per a que poquera inundarla s'ancera l'aigua acausa de les temperatures baixes es convertiria en gel.
Es IMPOSIBLE EN 40 DIES INUNDAR LA TERRA PER COMPLET
viernes, 14 de octubre de 2011
Codic Cèsar
En criptografia, un xifrat de Cèsar, conegut també com a codificació de Cèsar, xifratge per decalatge, codi de Cèsar o decalatge de Cèsar, és una de les tècniques de codic més senzilles i més abastament conegudes. És un tipus de codicper substitució en el qual cada lletra del text clar se substitueix per una altra lletra que estigui un determinat nombre fix de posicions desplaçada a l'alfabet. Per exemple, amb un decalatge de 3, la A se substituiria per la D, la B esdevindria E, i així. El mètode deu el seu nom a en Juli Cèsar, qui el feia servir per comunicar-se amb els seus generals.
El pas de xifratge que fa l'algorisme de Cèsar sovint forma part d'esquemes de codificació més complexos, com ara el xifratge de Vigenère, i encara avui té aplicació en el sistema ROT13. Com tots els sistemes de xifratge per substitució amb clau no aleatòria més curta que el text, el xifratge de Cèsar es pot trencar fàcilment i en la pràctica no ofereix cap mena de seguretat essencial en les comunicacions.
Juli Cèsar estratega de renom,amb este codic va fer un fum de mal de caps als ejercits contraris, ni els espies més bons,imaginant un codic mès complexe,no hi van poder desxifraro
Text clar: ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
Text xifrat: DEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZABCÇ
Text clar: SETZE JUTGES MENGEN FETGE
Text xifrat: WIXÇI NYXKIW QIRKIR JIXKI
El pas de xifratge que fa l'algorisme de Cèsar sovint forma part d'esquemes de codificació més complexos, com ara el xifratge de Vigenère, i encara avui té aplicació en el sistema ROT13. Com tots els sistemes de xifratge per substitució amb clau no aleatòria més curta que el text, el xifratge de Cèsar es pot trencar fàcilment i en la pràctica no ofereix cap mena de seguretat essencial en les comunicacions.
Juli Cèsar estratega de renom,amb este codic va fer un fum de mal de caps als ejercits contraris, ni els espies més bons,imaginant un codic mès complexe,no hi van poder desxifraro
Text clar: ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
Text xifrat: DEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZABCÇ
Text clar: SETZE JUTGES MENGEN FETGE
Text xifrat: WIXÇI NYXKIW QIRKIR JIXKI
domingo, 9 de octubre de 2011
SISTEMES NUMERICS ANTICS
1-NUMERACIÓ SUMERIA
Els sumeris utilitzaven el sistema sexagesimal de base 60.Seixanta constituia la primera gran unitat y seixanta voltes seixanta(8600) fou el numero més alt conegut per ells.De alli el nom "sar"(cercle totalitat).Els 360 graus de cercle estan relasionat amb la xifra anterior,situat el sistema sexagesimal dels sumeris present en la vida cotidiana de l'home.
2-SISTEMA DE NUMERACIÓ JAPONESA
1 一 ichi 2 二 ni 3 三 san 4 四 shi, yon 5 五 go 6 六 roku 7 七 nana, shichi 8 八 hachi 9 九 kyuu, ku1| 10 十 juu 11 十一 juuichi 12 十二 juuni 13 十三 juusan 14 十四 juushi, juuyon 15 十五 juugo 20 二十 nijuu
3-NUMERACIÓ EGIPCIA
El sistema de numeracio egipci permitia representar nombres,desde l'1 a millons,desde l'inici de l'escriptura gerogrifica.A principi del mileni els egipcis disponien del primer sistema desarrollat de base 10,encara que no era un sistema posisional, permitia l'us de grans numeros i també descriure petites cuantitats en forma de fraccions unitaries: les fraccions de ''L'ULL D'HORUS"
Els sumeris utilitzaven el sistema sexagesimal de base 60.Seixanta constituia la primera gran unitat y seixanta voltes seixanta(8600) fou el numero més alt conegut per ells.De alli el nom "sar"(cercle totalitat).Els 360 graus de cercle estan relasionat amb la xifra anterior,situat el sistema sexagesimal dels sumeris present en la vida cotidiana de l'home.
2-SISTEMA DE NUMERACIÓ JAPONESA
1 一 ichi 2 二 ni 3 三 san 4 四 shi, yon 5 五 go 6 六 roku 7 七 nana, shichi 8 八 hachi 9 九 kyuu, ku1| 10 十 juu 11 十一 juuichi 12 十二 juuni 13 十三 juusan 14 十四 juushi, juuyon 15 十五 juugo 20 二十 nijuu
3-NUMERACIÓ EGIPCIA
El sistema de numeracio egipci permitia representar nombres,desde l'1 a millons,desde l'inici de l'escriptura gerogrifica.A principi del mileni els egipcis disponien del primer sistema desarrollat de base 10,encara que no era un sistema posisional, permitia l'us de grans numeros i també descriure petites cuantitats en forma de fraccions unitaries: les fraccions de ''L'ULL D'HORUS"
viernes, 30 de septiembre de 2011
ELS NOMBRES FELIÇOS
Els nombres feliços es definixen per les seguent prosediment.Escomençant amb cualsebol nombre enter positiu, es sustituix per la suma per la suma de els seus nombres elebats a 2, el proses es repeteix fins que el resultat siga 1 o es fique en un bucle infinit.Els nombre que acaben en 1 son nombres feliços.
exemple:
72 = 49
42 + 92 = 97
92 + 72 = 130
12 + 32 + 02 = 10
12 + 02 = 1.
exemple:
72 = 49
42 + 92 = 97
92 + 72 = 130
12 + 32 + 02 = 10
12 + 02 = 1.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)